dijous, 21 d’agost de 2014

JA SOM A MÜNICH!

Bon dia família!

Avui ens despertem a Munich, és la única nit que hem agafat hotel i la veritat és que ha sigut molt alliberador fer el mandrós sense haver de muntar abans l'estructura del llit i no glaçar-te a mitjanit sortint de la furgo en pijama per fer un riu.

Dilluns vam visitar Rothenburg den Tauber, un poble que, com els dípctics d'informació turística indiquen, és realment de conte. encara que si no sabéssis on ets, potser pensaries que estàs en un poble de contes escrits en japonès, perquè gran part del turisme és d'aquesta procedència i, en conseqüència, els rétols de moltíssimes botigues estan escrits en japonès.

Vaig pensar en la última vegada que vam estar a La Pineda (Tarragona), on en alguns establiments no enteniem ni un borrall del que hi posava perque estava escrit en rus i mira, del francès o l'italià encara pots deduir alguna cosa, les arrels en les paraules de vegades s'assemblen molt, però del rus o el japonès ni de conya, i de l'alemany tampoc.

A l'hora d'aparcar al carrer, no sabem si s'ha de pagar o no, sort que tothom a qui hem preguntat sabia anglès més o menys, i alguns fins i tot alguna cosa d'espanyol. Això dels idiomes m'ho apunto com a frustració principal d'aquestes vacances. De deures m'he d'autoimposar aprendre anglès... (Si no fos perquè dic que ho faré des de que vam fer l'altre ruta cap a Holanda, tindria alguna credivilitat. Quin desastre!)... en fi, tornem al tema que me voy por los cerros de Úbeda.

Doncs Rothenburg den Tauber és de conte. Encara que disposàvem de poc temps per visitar-lo, vam poder entrar a algunes botigues molt peculiars. N'hi havia algunes dedicades a la venta dels ossets Teddys, i a les seves portes hi havia ossos gegants i peluts molt "achuchables", per dins eren espectaculars, no hi ha dubtes de que els interioristes que ho hagin fet tenen una imaginació envejable i un talent innat per reconciliar-se amb el nen que portem dins.

També hi havia altres botigues presidides per enormes Cascanous de fusta, que obrien i tancàven la boca segons accionaves la palanca de fusta que tenien darrera. Preciosos i pintats de colors llampants i cridaners. Els aparadors estan plens de detalls i figuretes maquíssimes i és una delícia aturar-te una estona a observar-los. Nota mental: Quan ens toqui l'Euromillones, a part del rellotge de cucut, també em compraré un Cascanous, i el Riki una jerra gegant d'aquestes tradicionals de birra que veiem per tot arreu.

Ara, per mi la botiga més bonica de totes era una que vam veure al principi. Enorme i plena de records d'infancia, la botiga que alhora era el museu del Nadal. Quin munt de llums i colors i coses maques!

Realment a dins s'hi respirava l'àmbient nadalenc, no el consumista (encara que cal dir que tot el que s'hi venia no era precisament barat), si no el de veritat. El de quan ets xiqueta i et resulta meravellós que els carrers estiguin engalanats i no penses en el despilfarrament elèctric, ni en que segurament les grans superfíies li paguen una misèria al senyor amb barba blanca i el vestit vermell per riure (JOJOJO) i repartir caramels. Fins i tot sembla que el Pare Noel riu de veritat quan ets petit. I a la botiga aquesta hi havia llums de colors per tot arreu, arbres de Nadal enormes i Cascanous com els que he dit abans, però encara més grans.

Després de Rothenburg hem seguit cap a Bamberg. El nostre objetiu era poder beure'ns una cervesa de sortidor de la coneguda cervesa fumada Aech Schlenterla Rauchbier. Ens va costar trobar el pub on la serviem, de fet, anàvem en direcció contrària fins que vam trobar una botiga de cerveses on en vam comprar un parell i vam preguntar. Després de les indiacions ens vam plantar al centre, que també era força bonic, i finalment vam trobar ell lloc que buscàvem.

El primer que vam veure és que, en contrast amb l'àmbient calmat del centre, al pub s'hi debia haver posat mitja Baviera. Estava ple, a petar, gent sopant i gent bebent. No hi havia cap taula ni cap cadira lliure, i les taules altes per beure de peu també estaven ocupades. A fora hi havia gent amb els gots de mig litre i després de demanar les nostres cerveses fumades, vam sortir a fora. La cervesa boníssima, una bona barbacoa per als narius i un líquid deliciós per al paladar. Ja l'haviem tastat en altres ocasions, però mai de sortidor.

Després de la cervesa fumada teniem un altre objectiu. Tastar les salxitxes que en algun blog indiquen com les millor d'Alemanya. Per això haviem d'anar a Nürnberg i buscar el restaurant, vam trobar-ho rapidíssim i vam parar al costat sense haver de fer tombs, eren al voltant de les 22h i vam veure que el lloc on anàvem estava obert. Emocionats per la nostra bona sort, vam anar-hi i vam demanar a la cambrera una ració de 12 salxitxes fumades acompanyades de Chucrut (no sabíem que era i haviem de tastar-ho).

Resum del sopar: fiasco total i absolut. Les salsitxes eren tan grans com el meu dit petit, i la veritat és que no eren tan bones. A casa les fem a la brassa molt més contundens i et fas un tip de menjar, i el chucrut aquest tenia una sabor indescriptible que no recomanaria a ningú. A sobre era car de collons, i sort dels bretzels que ens van omplir una mica.

Tornant cap al cotxe vam comentar la doble moraleja que haviem après: 1- Internet miente. 2- Les barbacoes com a casa enlloc.

Vam dormir per allà a prop, i al dia següent vam anar a la botiga “Landbierparadies” i vam xalar com críos. Aquest lloc era E-NOR-ME i venien moltes marques de cervesa alemanes que no haviem sentit anomenar mai. Anàvem amb el nostre “carrito” pels passadissos mirant a dreta i esquerra, esollint les cerveses amb un criteri bàsic: L'atzar. Les ampolles costàven menys d'1€, i per uns 17€ vam omplir una caixa de fusta que vam agafat molt diogenerament d'un carrer d'Alsàcia i que duiem a la furgo.

A la tarda vam anar cap a Dachau, on voliem visitar el camp de concentració que actualment és un “monument commemoratiu”. Lamentablement quan vam arribar-hi ja estava tancat, així que vam fer una mica el ronso pel poble durant la tarda i vam dormir en un area de caravanes. Abans d'anar a dormir, quan ja estavem amb el pijama a dins del sac a punt de tancar la furgo, el Riki es va adonar de que havia perdut les claus al meteix lloc on erem. Vam haver de desmuntar quatre vegades la furgo, treure-ho tot a fora i inspecionar amb un lot tot l'interior. No hi eren. Ni a cap motxilla, ni a cap bossa, ni al terra al voltant de la furgo.

Jo al final ja tenia la teoria secreta de que havia vingut un esquirol a robar-les, però finalment es va resoldre el misteri: resulta que se les havia deixat a sobre del sostre del cotxe i se n'havia oblidat. Jo emprenyada, és clar i ell: “Va Tati no t'ho prenguis així, pren-te la vida amb calma.. no veus que ja les hem trobat?”. Punt a favor, sempre positiu. Aquesta nit quan tornàvem a l'hotel, també se'n va adonar de que s'havia deixat les claus de l'habitació a dins. En fi, paciència. M'hauré de prendre la vida amb més calma.

Ahir al matí ens vam llevar aviat i vam tornar a provar sort, no voliem marxar sense visitar el Camp de concentració de Dachau. Ens vam plantar allà a primera hora i vam comprar dos audio-guies en espanyol per poder fer la visita amb més informació. La veritat és que llogar aquests aparells ens va ajudar molt, tenia registrada 1h i mitja d'explicacions i està molt ben detallat com usar-les i els llocs on fer-ho.

El camp de concentració de Dachau va ser construït sobre una fàbrica de pólvora en desús i les seves instal·lacions van ser acabades al 1933, amb la voluntat d'ingressar-hi tots els presos polítics opositors a Hitler.Va estar obert fins al seu alliberament el 28 d'abril de 1945. Dachau és el primer Camp de Concentració que es va obrir i va servir d'exemple i model per a tots els que es van construir posteriorment.

Des de 1934 va estar sota l'autoritat de les SS, sent escenari de milers de tortures i maltractes. El seu gestor principal, Theodor Eicke, nomenat per Heinrich Himmler, va ser el responsable de que els presoners polítics, Jueus, homosexuals, discapacitats, etc fossin considerats com enemics infrahumans de l'Estat i se'ls pràctiques tot tipus de tortures, maltractes i vexacions. A Dachau es van realitzar també centenars d'experiments mèdics il·legals amb éssers humans.

Vam estar-hi 5h per visitar-ho tot calmadament, al detall, sense perdre'ns res. Imaginar-se el terror que s'hi va arribar a viure allà a dins - ara desert – és impossible. Clicant AQUÍ podeu veure més informació. (Pensé bastante en el Juan durante la visita, porque sé que le gustaría mucho visitar-lo, con lo que le gusta la historia.. he hecho muchas fotos y he guardado los dípticos informativos para que le puedas echar un vistazo)

Veure El Jourhausper (lloc d'entrada i sortida al camp i principal oficina de les SS), després entrar a dins el Búnker  (lloc on portaven els presoners aïlladament per torturar-los sense que ningú se n'assabentés), els quarters (barracons on dormien apilotonats, multiplicant en nombre de persones per als quals havien sigut creats originalment), el crematori (amb una càmera de gas camuflada com a sala de dutxes i els forns on cremàven cadàvers), les torres des d'on els soldats de la SS vigilaven armats amb ametralladores, la doble tanca de protecció (amb un canal d'aigua, una tanca de filferro i un mur de formigó per la qual n'era impossible fugir). Molts presoners desesperats s'hi havien tirat per suicidar-se i acabar amb tot allò. 

Esfereïdor i molt impactant, però també és important que fem exàmens de consciència i de memòria històrica perquè no podem oblidar els episodis tan cruus de la història humana, ni ignorar els conficltes tan cruus que es dónen avui mentre nosaltres estem tranquils en el nostre anomenat primer món.

Vam arribar tard a l'hotel que teniem reservat a Munich i després de dutxar-nos, dinar i deixar les bateries de les càmeres carregant-se, vam agafar el transport públic per anar al centre de Münich. La intenció era fer un tomb i visitar alguns Biergartens (jardins i terrasses on serveixen cerveses) i sopar en algun d'aquests llocs uns frankfurts, però a l'hora de sopar estàvem tan cansats que vam marxar cap a l'hotel i vam sopar uns cigrons "aliñados al estilo Riki".


Ara recollim i cap al centre un altre cop!
Ja veieu que estem molt bé i que aprofitem el temps tant com podem!!

Una abraçada molt gran!

L'aperitiu al càmping

Cocinillas con el tomate casero de los yayus

Cases de Rothenburg ob der Tauber

Rothenburg ob der Tauber (Alemanya)

Aparadors de Rothenburg ob der Tauber

Botigues dedicades a l'univers Teddy
Cotxe de regals a l'entrada del museu del Nadal

Més aparadors de Rothenburg ob der Tauber

Una foto al museu del Nadal

Cascanous simpàtics a les entrades

Foto de comiat a Rothenburg ob der Tauber

Bamberg (Alemanya)

Bamberg (Alemanya)

Senyora guapa a Bamberg (Alemanya)

Bamberg (Alemanya)

Cervesses fumades de Bamberg
Camps de llúpol on vam parar al voltant de Nürberng.

Més llúpols per fer birra

La furgo la vam aparcar un moment per inspeccionar els camps de llúpol :P

Fa molt bona olor!

Tarzan Hop

Algunes flors del llúpol


A la botiga de birres "Landbierparadies"

A la botiga de birres "Landbierparadies"

Davant del monument en record a les víctimes del nazisme del Camp de concentració de Dachaus.

Porta d'entrada de ferro

A la porta hi ha la inscripció original: "El treball us farà lliures"

Vista des de l'entrada

A l'entrada, el Jourhausper

Torre de vigilància

Passadís del búnker

Cel·la d'aïllament a dins del búnker

Passadís del Búnker.

Vista a través d'un forat de la porta d'una cel·la d'aïllament

Lavabos per als presoners

Les lliteres al 1933. Quan cada llit corresponia a un presoner.

Sistema de seguretat del Camp de concentració de Dachaus.
Edifici X. Construit pels propis presos per obligació de les SS

Barracó reconstruit on estaven les lliteres i els lavabos dels presoners

Sistema de seguretat

Xemeneies del terror de l'edifici X,

Forn de l'edifici "X"

Forns de l'edifici X

Paret de la càmera de gas de l'edifici X

Forns del crematori

1 comentari:

  1. Buenas...
    Hasta hoy ,domingo, no he dado con vosotros, Ya me estrañava , pero como comentasteis que lo de internet estava peliagudo... bueno cosas de principiantes(yo). Son las 1,30 .
    Despues de toda la semana con mal tiempo,por fin, el viernes `por la tarde-noche llovio a raudales y ayer lucio el sol por todo lo alto,hoy vuelve a estar nublado. Por aqui todo sigue igual.Ayer recogi
    tus llaves (las tenemos nosotros) EL Juan comento que el Faro si que es chulo que lo recordava diferente...Todo bien.
    Estamos super contentos de saber que aprovechais tanto el tiempo y de que lo esteis disfrutando todo a tope, los contratiempos son anecdotas para recordar.La cuestion (este teclado no tiene acentos) es que os lo paseis bien .
    No quiero ser pesada, resumiendo, me alegro que esteis bien y de tener noticias vuestras.
    Muchos besos
    s


    ResponElimina