Carretera i manta: Osca i Navarra!

Dilluns vam sortir al voltant de les 7 de la tarda direcció Graus (Osca).

Quan vam arribar a l’Embalse de Barasona, lloc on teníem previst fer nit, ja era força fosc i després de fer una curta passejada de reconeixement per l’Embassament, ja era negra nit. Vam sopar uns entrepans a prop del “llac” i vam anar a dormir tot veient els estels, que feien un cel preciós, ja que els poblets del voltant quedàven a uns quants quilòmetres i no hi havia gens de contaminació lumínica. Hagués estat una escena molt romàntica sino s’escoltés a una distància propera però imprecisa una rave.

A la furgo dormíem amb uns mosquits molt simpàtics que em van deixar feta una fava i amb els quals vam mantenir una lluita cos a cos digna de ser gravada i de la qual en vam sortir victoriosos. Semblàvem la Maya quan li dius “Donde está la mosca”, jaja,

Al dia següent vam visitar el poble durant el matí per comprar repel·lent pels bitxos i altres coses que necessitàvem, i a la tarda vam llogar una canoa al mateix lloc on dormíem i vam estar remant per l’embassament fins l’altre voral.

Al vespre vam marxar direcció Mezquiritz, però no hi vam arribar perquè la carretera era molt fosca i plena de revolts que van fer que preferíssim no fer camí de nit.

Vam sopar a Yesa, a una placeta on hi havia varies taules de pic-nic. Just quan ens estàvem rentant les dents a la font, van passar tres veïnes que se’ns van quedar mirant descaradament.

Vam acabar de recollir els bàrtols i vam anar cap a la furgo per buscar un lloc on passar la nit. Allà on vam girar per canviar de direcció i reprendre el camí, vam veure a les tres veïnes amagades entre uns matolls, espiant-nos. (apunt del Riki: Como en una escena de “La que se avecina”). Les vam pillar de ple i van fer com si dissimuléssin, molt bo! xD

Abocant plenament la nostra confiança en el Kali (GPS), vam seguir les seves indicacions cap a un lloc proper on pernoctar. La carretera feia molta por, però finalment vam arribar al Monasteri de Yesa, on s’indicava l’aparcament com a lloc on dormir. Des d’allà on erem veiem un cartell que senyalava la Cripta del monasteri, i vam començar a fer algunes bromes de l'estil “estem una miqueta cagats”.

De sobte va aparèixer una monja que donava tombs al pati (Veieu aquí la nostra reacció).

Per posar la cirereta al pastís, de la Cripta sortia una respiració profunda i tenebrosa d’algú que roncava.

Vam muntar el llit tan de pressa com vam poder i ens vam fotre a dormir. Durant les primeres hores del matí, les campanes repicaven una meravellosa melodia que durava un temps possiblement curt, però que quan et trenca la son sembla inacabable.

Al matí hem pogut comprovar que el monasteri de San Salvador de Leyre, documentat al voltant del s.IX i que es troba en un lloc tranquil i ple de natura.

Ara som a Hondarribia. Tan bon punt com finiquitem l'entrada i la cervesseta ens possem a voltar!

Unes fotos per fer-vos enveja, família!

PD: Estem bé mama, papa i Bea, que no us he trucat perquè ja estic sense bateria! Os quiero mucho!