dissabte, 11 d’agost de 2012

Euskal Herria i Cantàbria

Hondarribia és una ciutat amb encant. Vam aparcar a la part alta i vam baixar fins al centre amb unes escales mecàniques, fins la plaça del poble, envoltada de cases colorides i alegres, plenes de flors i de roba estesa. Els carrers principals tenen molt caliu i el migdia del dijous és ple de gent a les terrassetes prenent un aperitiu i dinant plats de peix, què caracteritza la majoria de menús que ofereixen. La platja queda a uns cent metres aproximadament i està resseguida per un passeig ample que arriba fins al port.
Vam dinar en una taberna petita uns pintxos, calamars i Txacolí.

A la tarda vam fer cap al País Basc Francès, a San Juan de Luz, on ens vam banyar a la platja i vam poder fer una miqueta d’snorkel. Entre d’altres, vam trobar peixets de tota mida, crancs, gambetes.. La platja és preciosa, perquè pel costat on vam anar-hi, només s’hi pot accedir caminant i l’aigua és completament clara.. això si, millor dur sabates que es puguin mullar per no punxar-te els peus amb les roques.

A la nit vam tornar a Hondarribia i vam dormir al pàrquing del port que durant la nit és gratuït.
Dijous vam aixecar-nos amb la intenció d’anar a Donosti i aclarir abans de dinar el lloc on dormir i evitar trobar-nos de nit a una gran ciutat, on sempre costa més trobar discreció. Després de visitar breument Hernani vam posar-nos mans a la feina, però va resultar que tots els llocs recomanats per dormir amb la furgo han estat ballats, així que al final vam decidir seguir fent carretera fins a Potes (Cantàbria).

Vam arribar a l’hora de sopar i a primer cop d’ull el lloc ens va semblar d’una bellesa increïble. Buscant un lloc per menjar vam visitar de nit els carrers i carrerons i finalment ens vam asseure en un restaurant que va ser tot un encert. Vam poder degustar menjar i vi de la zona per un preu molt econòmic. Vam escollir la “Tabla Lebaniega” que portava, segons la carta: picadillo, borono, cecina, queso, lomo i morcilla, però que a més ens va sorprendre amb ingredients extres: pimientos del Padrón, patates fregides i pebrots del piquillo. A més, ens van convidar a la crema típica d’orujo, que és boníssima. Vam acabar més que tips!

Ahir, divendres dia 10, teníem reserva a un càmping de les afores de Potes. Es diu la Viorna, i és un lloc petit però acollidor, a més, la natura que el rodeja i des d’on es veuen els Pics d’Europa el fan encara més encantador... Va fer una calor horrorosa, ja de bon matí picava el sol i anàvem de l’ombra a la piscina i de la piscina a l’ombra. Al vespre, després de jugar unes partidetes a les cartes, vam anar fent caminet cap al Poble on l’Alberto (Kasparrata) y la Marifé (amics del Riki), que també estan fent ruta pel Nord amb la furgo, ens esperàven per  fer unes birretes, que van acabar convertint-se en una agradable vetllada. Manda güebos que sent de Barberà del Vallès ens haguem de veure a Cantàbria! Jaja..

El dia relaxat ens ha servit per carregar les piles. Ara ja marxarem cap a Astúries, tan bon punt actualitzem, pugem a la furgo i carretera!

Una abraçada!
Hondarribia
La solidaritat és la tendresa dels pobles
El Riki posando orgulloso
Buscant un lloc d'Hondarribia on dinar
Salut!
Pintxos, calamars i txacolí
Caminet de la Platja
Fent el dinar a San Juan de Luz
San Juan de Luz
Port
muy bonito
San Juan de Luz
Potes
Bathing cap compulsori
Piscinilla del cámping
Roba estessa
Les vistes des d'on dormim
una altra de piscina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada