dilluns, 1 de setembre de 2014

ÚLTIMS DIES DE VACANCES...

Ja som a casa amb les piles carregades al 100%!

Al matí següent a la nostra última publicació, ens vam despertar amb pluja. Al sostre de la furgoneta picaven les gotes com una cantarella accelerada damunt nostra avisant-nos de que anéssim desfent els plans que havien posat en comú el Ricard i jo la nit anterior. Quina decepció per començar el dimarts! Amb la de coses que teniem previstes fer per les muntanyes dels Alps italians...

Davant aquesta situació, vam fer petites expedicions des de la furgo per esmorzar, anar al lavabo i rentar els plats del sopar de la nit anterior i després, de nou a la furgoneta, vam emprendre de nou la carretera direcció Sud cap a la costa Italiana. El dia gris no convidava a fer gaire cosa, així que vam aprofitar per fer kilòmetres desafiant el mal temps i deixant enrere els núvols. Al migdia ens haviem allunyat prou per encarar el que ens quedava de jornada acompanyats per un sol magnífic.

A mitja tarda l'aire es començava a fer humit i la xafogor pròpia d'algunes zones de costa es començava a fer present, així que vam parar a treure'ns els pesats anoracs i les botes de muntanya per retrobar-nos amb banyadors, màniga curta i sandàlies. Quin contrast passar de l'hivern a l'estiu en tan poques hores! A mitja tarda ens vam plantar a la província de Ligúria i en breu ens trobàvem a Finale Ligure.

Vam aparcar lluny del poble per evitar els aparcaments de pagament i vam caminar per tota la costa massivament privatitzada fins al centre. Ens va impactar molt que tot estigués tancat i els bocins de sorra i mar s'haguessin repartit entre els "xiringuitos" playeros. Només per aquest motiu, ja no vam parar en cap. Ens va semblar lletgíssim que es vetés el lliure accés a la platja i s'explotés com un reclam per guanyar clientela.

Per sort, la ciutat era una altra cosa. Allà ens vam relaxar menjant una pizza per sopar que, per cert, ens va sortir per un preu molt raonable. Vam tornar al cotxe per buscar un lloc tranquil on dormir, però els pobles per els que vam passar no acabaven d'agradar-nos.. l'ambient nocturn era molt viu, i nosaltres teniem ganes de muntar el llit i descansar. Finalment vam dormir en un pàrquing bastant feíllo on hi havia molts cotxes aparcats i terrats particulars on es sentia molt xivarri, però vam dormir com unes marmotes del cansats que estàvem.

Al dia següent vam estar a Cervo. Vam fer un bany curtet a una platja que vam trobar i que no estava gaire massificada i després ens vam endinsar pel seu poblet pintoresc i ple d'encant, amb carrerons estrets i laberíntics que desnivellats pujaven entre les cases taronges i grogues fins a la bonica església i el campanar que el coronaven. Ens vam enamorar d'aquest lloc i també vam gaudir de la tranquilitat que es respirava en els seus carrers, la majoria deserts.

A la tarda vam fer carretera passant per Mónaco, entre els seus cotxes de luxe i la lletjor que de vegades comporten aquests ambients urbanístics plens en excés de totxo i asfalt (això és una opinió personal, que cap amant de Mónaco s'ofengui).

Abans de marxar d'Itàlia ens vam fer un gelat deliciós en una de les últimes poblacions de costa que hi ha abans d'arribar a la frontera entre Itàlia i França.

Vam seguir fent camí direcció a casa i vam parar a una platja francesa on vam dormir molt tranquils. Al dia següent vam llevar-nos a trenc d'alba i asseguts davant del mar vam gaudir del plaer que és veure sortir el sol des de darrera la mar inmensa. Primer l'estel omplia l'ambient de blaus rosats i després de vermells fins oferir un dia lluminós i un cel clar molt bonic per seguir fent camí fins la costa brava.

A Llançà vam arribar-hi al vespre, i el primer que vam fer és anar a la cala de La Gola a fer-hi uns banys abans d'arribar a la casa dels pares del Ricard, on ens esperaven per sopar tots junts.

Divendres al matí vam anar al nostre raconet preferit de Colera a practicar una mica d'snorkel, i dissabte a visitar el bonic poble de Cadaqués que per molts cops que hi vagis, sempre torna a enamorar per la seva mar transparent plena de barquetes que hi suren, les seves caletes verges plenes de peixos i tomàquets de mar i el seu poble idíl·lic de casetes blanques i finestres blaves i carrerons que pugen.

Un gran comiat per unes boniques vacances en la millor companyia que podria desitjar.
Moltes gràcies Ricard per aquesta mà de quilòmetres i experiències que ens apuntem a l'equipatge conjunt, i per aquest viatge que compartim d'ençà que ens vam trobar! :)

Ara a seguir gaudint, feliç setembre!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada