Carretera i manta: Euskal Herria i Cantàbria

Hondarribia és una ciutat amb encant. Vam aparcar a la part alta i vam baixar fins al centre amb unes escales mecàniques, fins la plaça del poble, envoltada de cases colorides i alegres, plenes de flors i de roba estesa. Els carrers principals tenen molt caliu i el migdia del dijous és ple de gent a les terrassetes prenent un aperitiu i dinant plats de peix, què caracteritza la majoria de menús que ofereixen. La platja queda a uns cent metres aproximadament i està resseguida per un passeig ample que arriba fins al port.

Vam dinar en una taberna petita uns pintxos, calamars i Txacolí.

A la tarda vam fer cap al País Basc Francès, a San Juan de Luz, on ens vam banyar a la platja i vam poder fer una miqueta d’snorkel. Entre d’altres, vam trobar peixets de tota mida, crancs, gambetes.. La platja és preciosa, perquè pel costat on vam anar-hi, només s’hi pot accedir caminant i l’aigua és completament clara.. això si, millor dur sabates que es puguin mullar per no punxar-te els peus amb les roques.

A la nit vam tornar a Hondarribia i vam dormir al pàrquing del port que durant la nit és gratuït.

Dijous vam aixecar-nos amb la intenció d’anar a Donosti i aclarir abans de dinar el lloc on dormir i evitar trobar-nos de nit a una gran ciutat, on sempre costa més trobar discreció. Després de visitar breument Hernani vam posar-nos mans a la feina, però va resultar que tots els llocs recomanats per dormir amb la furgo han estat ballats, així que al final vam decidir seguir fent carretera fins a Potes (Cantàbria).

Vam arribar a l’hora de sopar i a primer cop d’ull el lloc ens va semblar d’una bellesa increïble. Buscant un lloc per menjar vam visitar de nit els carrers i carrerons i finalment ens vam asseure en un restaurant que va ser tot un encert. Vam poder degustar menjar i vi de la zona per un preu molt econòmic. Vam escollir la “Tabla Lebaniega” que portava, segons la carta: picadillo, borono, cecina, queso, lomo i morcilla, però que a més ens va sorprendre amb ingredients extres: pimientos del Padrón, patates fregides i pebrots del piquillo. A més, ens van convidar a la crema típica d’orujo, que és boníssima. Vam acabar més que tips!

Ahir, divendres dia 10, teníem reserva a un càmping de les afores de Potes. Es diu la Viorna, i és un lloc petit però acollidor, a més, la natura que el rodeja i des d’on es veuen els Pics d’Europa el fan encara més encantador... Va fer una calor horrorosa, ja de bon matí picava el sol i anàvem de l’ombra a la piscina i de la piscina a l’ombra. Al vespre, després de jugar unes partidetes a les cartes, vam anar fent caminet cap al Poble on l’Alberto (Kasparrata) y la Marifé (amics del Riki), que també estan fent ruta pel Nord amb la furgo, ens esperàven per fer unes birretes, que van acabar convertint-se en una agradable vetllada. Manda güebos que sent de Barberà del Vallès ens haguem de veure a Cantàbria! Jaja..

El dia relaxat ens ha servit per carregar les piles. Ara ja marxarem cap a Astúries, tan bon punt actualitzem, pugem a la furgo i carretera!

Una abraçada!