Carretera i manta

dilluns, 1 de setembre del 2014

ÚLTIMS DIES DE VACANCES...

Ja som a casa amb les piles carregades al 100%!

Al matí següent a la nostra última publicació, ens vam despertar amb pluja. Al sostre de la furgoneta picaven les gotes com una cantarella accelerada damunt nostra avisant-nos de que anéssim desfent els plans que havien posat en comú el Ricard i jo la nit anterior. Quina decepció per començar el dimarts! Amb la de coses que teniem previstes fer per les muntanyes dels Alps italians...

Davant aquesta situació, vam fer petites expedicions des de la furgo per esmorzar, anar al lavabo i rentar els plats del sopar de la nit anterior i després, de nou a la furgoneta, vam emprendre de nou la carretera direcció Sud cap a la costa Italiana. El dia gris no convidava a fer gaire cosa, així que vam aprofitar per fer kilòmetres desafiant el mal temps i deixant enrere els núvols. Al migdia ens haviem allunyat prou per encarar el que ens quedava de jornada acompanyats per un sol magnífic.

A mitja tarda l'aire es començava a fer humit i la xafogor pròpia d'algunes zones de costa es començava a fer present, així que vam parar a treure'ns els pesats anoracs i les botes de muntanya per retrobar-nos amb banyadors, màniga curta i sandàlies. Quin contrast passar de l'hivern a l'estiu en tan poques hores! A mitja tarda ens vam plantar a la província de Ligúria i en breu ens trobàvem a Finale Ligure.

Vam aparcar lluny del poble per evitar els aparcaments de pagament i vam caminar per tota la costa massivament privatitzada fins al centre. Ens va impactar molt que tot estigués tancat i els bocins de sorra i mar s'haguessin repartit entre els "xiringuitos" playeros. Només per aquest motiu, ja no vam parar en cap. Ens va semblar lletgíssim que es vetés el lliure accés a la platja i s'explotés com un reclam per guanyar clientela.

Per sort, la ciutat era una altra cosa. Allà ens vam relaxar menjant una pizza per sopar que, per cert, ens va sortir per un preu molt raonable. Vam tornar al cotxe per buscar un lloc tranquil on dormir, però els pobles per els que vam passar no acabaven d'agradar-nos.. l'ambient nocturn era molt viu, i nosaltres teniem ganes de muntar el llit i descansar. Finalment vam dormir en un pàrquing bastant feíllo on hi havia molts cotxes aparcats i terrats particulars on es sentia molt xivarri, però vam dormir com unes marmotes del cansats que estàvem.

Al dia següent vam estar a Cervo. Vam fer un bany curtet a una platja que vam trobar i que no estava gaire massificada i després ens vam endinsar pel seu poblet pintoresc i ple d'encant, amb carrerons estrets i laberíntics que desnivellats pujaven entre les cases taronges i grogues fins a la bonica església i el campanar que el coronaven. Ens vam enamorar d'aquest lloc i també vam gaudir de la tranquilitat que es respirava en els seus carrers, la majoria deserts.

A la tarda vam fer carretera passant per Mónaco, entre els seus cotxes de luxe i la lletjor que de vegades comporten aquests ambients urbanístics plens en excés de totxo i asfalt (això és una opinió personal, que cap amant de Mónaco s'ofengui).

Abans de marxar d'Itàlia ens vam fer un gelat deliciós en una de les últimes poblacions de costa que hi ha abans d'arribar a la frontera entre Itàlia i França.

Vam seguir fent camí direcció a casa i vam parar a una platja francesa on vam dormir molt tranquils. Al dia següent vam llevar-nos a trenc d'alba i asseguts davant del mar vam gaudir del plaer que és veure sortir el sol des de darrera la mar inmensa. Primer l'estel omplia l'ambient de blaus rosats i després de vermells fins oferir un dia lluminós i un cel clar molt bonic per seguir fent camí fins la costa brava.

A Llançà vam arribar-hi al vespre, i el primer que vam fer és anar a la cala de La Gola a fer-hi uns banys abans d'arribar a la casa dels pares del Ricard, on ens esperaven per sopar tots junts.

Divendres al matí vam anar al nostre raconet preferit de Colera a practicar una mica d'snorkel, i dissabte a visitar el bonic poble de Cadaqués que per molts cops que hi vagis, sempre torna a enamorar per la seva mar transparent plena de barquetes que hi suren, les seves caletes verges plenes de peixos i tomàquets de mar i el seu poble idíl·lic de casetes blanques i finestres blaves i carrerons que pugen.

Un gran comiat per unes boniques vacances en la millor companyia que podria desitjar.

Moltes gràcies Ricard per aquesta mà de quilòmetres i experiències que ens apuntem a l'equipatge conjunt, i per aquest viatge que compartim d'ençà que ens vam trobar! :)

Ara a seguir gaudint, feliç setembre!

dilluns, 25 d’agost del 2014

Hola Suïssa, bye bye Suïssa!

Bones família,

aquest matí ja hem arribat a Itàlia!

Hem dormit molt a prop de la frontera i hem matinat per seguir direcció a Aosta (Itàlia) de bon matí.

A l'última entrada us explicàvem que ens haviem llevat a Munich i que la nit anterior estàvem molt cansats per fer les coses que teniem previstes, així que vam decidir aprofitar el dia següent per moure'ns per la ciutat i visitar alguns Biergartens.

Vam optar per deixar la furgo a on estava aparcada i moure'ns per la ciutat en transport públic. Allà al costat sortia el bus 55 direcció Osbahnhof, i allà agafavem el metro fins a MarienPlatz, on hi ha un punt d'informació turística perque ens situaéssin una mica on estaven els Biergartens que teniem apuntats.

De camí al primer punt, vam trobar el mercat. Quin munt de tipus de salsitxes i menjars! Vam dinar la mar de bé un entrepà de frankfurt que vam comprar en una paradeta.

Després vam seguir cap a la cerveseria de la marca Schneider weisses brauhaus a fer les primeres birres. La carta, que es podia comprar per 1 cèntim d'Euro, estava plena de plats amb una pinta estupenda. El biergarten següent era enorme, per arribar-hi vam agafar el metro i ens vam demanar una gerra de litre cadascún plena d'una cervessa lager. La resta del dia la vam passar anant amunt i avall en metro per l'England Garden i també al famós biergarten de la Torre Xina.

Al vespre vam seguir el camí cap a l'abadia d'Andechs, on fan una cervessa boníssima i que feia molt de temps que no tastàvem: la Andechs doppelbock. Vam arribar tardet i vam dormir al pàrquing, així que al dia següent quan ens vam llevar, l'àmbient estava molt calmat en comparació a com es va omplir tot al cap d'unes hores. Després de fer una volteta per la zona, cap a mig matí vam parar a esmorzar i ens vam fotre un Sant esmorzar de flipats en un biergarten que hi havia allà mateix i que constava de: Mig "codillo" de porc, un panís de blat de moro, un bretzel gegant i dos fantàstiques cerveses de mig litre de les que hem anomenat abans. Espectacular! No vam haver ni de dinar perquè vam acabar súper tips, i tot boníssim.

Quan vam veure l'abadía i vam voltar una estoneta per allà, ja era passat el migdia i vam decidir acomiadar-nos d'Alemanya per anar cap a Suïssa, abans però, fent una aturada al Castillo del rey loco.

De camí al nostre nou destí vam passar per Àustria i Lechenstein, però vaja, que no vam parar-hi gens perquè s'estava fent de nit. De fet, quan vam arribar a Maienfield (lloc on estava l'aparcament on dormiriem) ja era negra nit. Tal com vam arribar vam fer el sopar i cap a dormir.

El dia següent (dissabte) va ser ultra intens. Allà on dormiem començava l'excursió que teniem programada. De bon matí, ja va arribar un autobús ple de japonesos que van parar-hi a fer-se unes fotos. Estavem al vell mig de Heidiland, on tot el que ens envoltava ens recordava a la personatge i la història creades per l'escriptora Joanna Spyri.

Doncs això, que dissabte vam fer una excursió molt bonica que anava des de la casa d'hivern de la Heidi fins a la casa dels Alps on vivia amb el seu avi. El camí és tot el temps costa amunt, però està molt ben senyalitzat i l'entorn és molt maco. La veritat és que es tracta d'una excursió molt agradable i, per sort, el temps ens va donar una treva i fins i tot ens va regalar algunes estones de sol i de calor.

Per fer l'anada i la tornada ens hi vam estar unes 7 hores, comptant que ens paràvem cada dos per tres a fer fotos i que a dalt vam estar-nos una estona per dinar. Durant tot el camí anavem trobant planells amb fragments del conte HEIDI i escultures o recreacions que recorden algunes de les situacions de la història.

Jo no he llegit el llibre, però de petita mirava la serie amb la meva mare i la vaig tenir molt present durant tota l'excursió. A mig camí vam desviar-nos fins a la casa on el Pedro vivia amb la seva mare i la seva àvia, i després d'una bona estona més de caminar, l'últim tram pels prats verdíssims que evoquen un cop més la serie infantil, vam arribar fins la casa on vivia la Heidi, que en realitat és un bar on serveixen algunes begudes i alguns plats. Crec que el Riki està d'acord amb mi, malgrat en un inici no li feia gaire gràcia tot això perque "jo sóc més de bola de drac i aquestes mariconades no em van" en que va ser una jornada molt bonica i rodona.

La resta del que hem vist a Suïssa és preciós, uns paisatges espectaculars i unes postes de sol que fan sagnar les muntanyes. De tota manera, no ens hi hem estat gaire temps perquè és completament prohibitiu econòmicament. Tot és car i s'ha de pagar per tot, així que hem preferit escurçar la nostra estança per precipitar la nostra arribada a Itàlia.

Al matí, venint cap aquí hem tingut unes vistes precioses de cims, algun fins i tot encara conserva la neu de l'hivern.

Us deixem algunes fotos, que són molt més il·lustratives que qualsevol rotllo que us pugui fotre per escrit!

Esperem que esteu tots molt bé, una abraçada!